No més Solitud

L'ALGUER

dilluns, de març 27, 2006

SOLITUD

La pel.lícula “Solitud” s’ambienta a la Catalunya de principis de segle en una ermita perduda de la muntanya.

És una pel-lícula que parla d’un matrimoni, Mila i Maties.

Raconta els problemes conjugals entre els dos, que són sempre més grans, perquè Maties va portar Mila a l’ermita contra la seva voluntat.

Se’n van a viure allà on viu ja un pastor que es diu Gaietà, amb un noi: Gaietà és un home gran de seixanta anys aproximadament, alt, amb els cabells blancs, molt lligat a les seves arrells, un home de la terra, tradicional.

Mila se sent molt abandonada pel seu marit, ell no demostra ni manifesta amor per la seva dona.
Mila és una dona que treballa en casa amb capacitat, i no suporta la manera de comportar-se del seu marit: ell està sempre cansat; ella és un dona massa mediterrània, no molt alta, té els cabells foscos, és jove i es fa amiga de Gaietà perquè ell l’escolta i té comprensió per ella.

Maties és un home alt, prim amb els cabells foscos: ell no vol treballar a la muntanya ni vol portar els animals a la pastura, no vol fer res.

Així Mila s’allunya del seu marit i s’afecciona a Gaietà, però, una nit de temporal, ell mor per una desgràcia i Mila es desespera.

Torna en casa i allá no troba Maties i l’espera un pastor que la viola, un individu massa agressiu.
Mila després decideix d’anar-se’n e de fer-se una nova vida sense el marit.

Aquesta és una pel.lícula molt trista i penosa, carregada de significat i carregada de massa solitud i desesperació: l’única cosa bella són els panorames.

A mi no em va agradar gens: a mi m’agraden les pel.lícules més ràpides, no així tan lentes, de suspens i romàntiques, perquè m’agrada apassionar-me i relaxar-me.